Trias o Colau?

Les últimes setmanes, per no dir mesos, potser és la pregunta que més mitjans de comunicació i tertulians han fet. Això, amb el permís dels propis militants de les dues coalicions afectades, que intenten permanentment reduir a l’absurd les eleccions municipals del pròxim diumenge a aquest binomi.

Ahir a la nit (un cop acabat el debat de TV3) va començar a Twitter un enèrgic debat entre les claques dels diferents candidats i partits que ordenadament centrifugaven els missatges claus que, d’una manera o altra, destil·laven que el seu candidat havia guanyat. Fins aquí tot normal. Cap novetat.

La sorpresa va arribar quan vaig veure a diversos militants d’ICV, d’IU i de Podemos utilitzant de manera insistent el hashtag #TriasoColau. Vaig quedar estupefacte. No acabo d’entendre com aquesta gent que demana i posa mil matisos a una pregunta de Sí o NO com és la independència i que s’acaba decantant per una tercera via difícil de concretar, ara vol dibuixar una ciutat només de blanc o negre. Em sobta veure com algú que milita en partits que de manera insistent bramen per acabar amb el bipartidisme i fer la democràcia més plural, volen reduir les eleccions municipals a dos.
Suposo que per a ells el bipartidisme és dolent sempre i quan no siguin un dels dos.

Barcelona no és cosa de dos. Des de 1995 a l’Ajuntament hi ha hagut 5 forces polítiques representades, totes amb els seus matisos, totes amb les seves peculiaritats, totes amb els seus accents propis. Fins i tot, quan va guanyar Joan Clos l’alcaldia amb 20 regidors de 41, no era cosa d’un ni de dos. I ningú ho deia.

Avui les enquestes indiquen que qui guanyi les eleccions ho farà, en el millor dels casos, amb 11 regidors (el pitjor resultat obtingut mai per la força vencedora) i en un ajuntament on hi haurà 7 partits polítics amb representació. I de debò algú encara vol fer creure que això va d’un o l’altre?
No, això no va de Trias o Colau. No hi va perquè ni tan sols sumant aquestes dues forces (segons les enquestes) s’arribaria a la majoria absoluta a l’Ajuntament.

Les eleccions són, com Barcelona és, qüestió de matisos, de contrastos, d’accents… Amb el consistori que surti del diumenge, ningú podrà governar sol; és matemàticament impossible. Per tant, això va de qui representi i sigui més lleial als interessos del barcelonins i les barcelonines. Això va d’ideologia, va de propostes, va de configurar un plenari d’un ajuntament plural que sàpiga tirar endavant la nostra ciutat.

Diumenge no triem entre un senyor dibuixat o una cara omnipresent, ni estem obligats a triar entre l’esquerra o ser capital de la República Catalana. Diumenge escollim matisos, contrastos, accents… i escollim qui influirà més sobre les polítiques que es facin a partir del dia 24. I a més vots, més influència. I a més influència més a prop els nostres somnis.

Jo diumenge no triaré entre un o l’altre, ho triaré tot: esquerra, transparència i independència. Aquestes són les meves prioritats, i com que això no va de dos, el meu vot farà que siguin també les prioritats de Barcelona.

Endavant, Alfred.