Defensar l’escola

22195380_10155913056226155_5932308641596688475_n

1 d’octubre a l’Escola Projecte. Foto de Pol Pareja @polpareja .

El cap de setmana de l’1 d’octubre centenars de persones vam defensar l’Escola Projecte de Barcelona. Alguns organitzant activitats des de dissabte, altres portant menjar als que hi eren, unes quantes desenes quedant-s’hi a dormir, molts més arribant a les 5h del matí a les seves portes, i diversos centenars de persones que s’hi van anar aplegant per fer cua fins poc abans de les 11 del matí, quan 26 furgonetes de la Policia Nacional i 5 cotxes de paisà van irrompre a l’Avinguda Tibidabo.

Allà hi eren veïns i veïnes del barri, hi eren comerciants de les rodalies de l’escola, hi eren els mestres, hi eren famílies i membres de l’AMPA, hi eren exalumnes, alguns dels quals que ni tant sols votaven allà. Hi era tothom, perquè tots sabíem que no podíem fer res més que defensar l’escola.

Els que hem passat anys i anys dins d’aquelles parets bé ho sabem. Allà ens van ensenyar a respectar la diferència, tots érem iguals malgrat la salut ens hagués fet diferents; vam aprendre que la solidaritat és la tendresa dels pobles, i per això podem dir amb orgull que vam ser l’espurna que va fundar Pallassos sense Fronteres, quan l’any 1992 els alumnes van fer una campanya per recollir diners per tal de poder enviar el Tortell Poltrona a animar als nens de la península d’Ístria que patien les conseqüències de la guerra de Iugoslàvia.

A l’escola ens ensenyaven a respectar la natura i a implicar-nos en millorar allò que ens envoltava. Com oblidar les campanyes per reciclar quan encara gairebé ni hi havia contenidors al carrer, quan ens ensenyaven a cuidar l’hort, o quan insistien en potenciar les energies verdes i renovables… mai oblidaré el dia que ens vam intentar fer el dinar al pati amb un forn solar.

Però no només en això van ser pioners. També ens inculcaven la importància de les noves tecnologies quan realment eren noves i tenir connexió a internet i sala d’informàtica era estrany a les escoles. I ens ensenyaven a estimar la música, i la cultura, i la literatura, començant per la biblioteca i seguint per les excursions anuals a la fira del llibre, animant-nos a llegir i comprar llibres… perquè llegir ens fa lliures.

Sempre ens van educar amb el pacifisme com a model de vida, en les situacions quotidianes típiques de nens però també en les qüestions globals. I ho recordo bé en dos episodis en particular: l’assassinat d’Ernest Lluch i la guerra a l’Afganistan i l’Irak. La pau sempre serà el camí.

DLNL5cYXcAA8Rci

Entrada de l’Escola Projecte l’1 d’octubre.

I sempre, també, ens van ajudar a creure en la paraula. Com oblidar els tallers a l’ESO on vam escriure (i publicar!) les novel·les que durant un trimestre havíem estat escrivint, o el programa de ràdio que vam gravar al CCCB l’any 1999 en motiu de l’exposició dels 75 anys de ràdio, o quan al cicle superior de primària editàvem el nostre propi diari (el Ciudadano) a les classes de castellà, o els tallers d’escriptura d’El País ja a secundària. A ells també els dec que decidís anys més tard estudiar periodisme.

Ens van educar ens els valors democràtics. Intentaven fer-nos partícips de les decisions, i fins i tot, ens animaven a fer debats entre nosaltres sobre qüestions controvertides i d’actualitat, fomentant l’esperit crític, el debat i el respecte entre nosaltres. Sempre recordaré la simulació parlamentària que vam fer amb el serveis educatius del Parlament de Catalunya (on vaig tenir l’honor de ser el portaveu de l’escola) o les campanyes per escollir els delegats de classe.

I això sí, sempre ens feien reflexionar per adonar-nos-en de les coses. Si ens feien fora de classe, ens feien reflexionar el per què. Si fèiem res mal fet, com tots els nens, més enllà de castigar-nos ens feien pensar en per què estava malament. I ja en l’última etapa, quan érem més grans, si anàvem a manifestacions ens feien explicar a classe com havia anat i per què hi havíem anat. Però també ens feien pensar en el dia a dia educatiu, “l’aprendre a aprendre” que tantes vegades havíem sentit a classe.

dav

Resposta veïnal el dia 3 d’octubre.

I sí, el cap de setmana del dia 1 d’octubre tots vam anar a defensar el Projecte. Perquè allà ens hem fet persones, perquè allà hi hem crescut. Vam defensar el Projecte perquè defensar-lo era defensar tot allò que allà hi hem après: solidaritat, tolerància, companyerisme, reflexió, sentit crític, democràcia
I per això defensem i defensarem sempre l’escola; perquè defensar-la és defensar-nos a nosaltres mateixos i a la societat que volem pel nostre país.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s